Per tal
d’elaborar la història, en un primer moment, vàrem fer una activitat proposada
per la professora. Aquesta activitat tractava de que cada membre del grup
començava una història (tres o quatre línies) i s’anava passant entre tots, de
manera que, finalment, quedava una història molt original.
Un cop vàrem
tenir fetes totes les històries les vàrem començar a llegir, encara que fossin
molt originals, no ens varen agradar per representar-les i vàrem decidir que
cada persona a casa seva pensés un tema per començar a redactar la història.
Un dia, al
sortir de classe, Nacho va dir que ja que estàvem treballant el tema de les
emocions a l’assignatura de socio-emocional, perquè no l’utilitzàvem com tema
central de la nostra obra. A tots ens va parèixer molt interessant i vàrem
decidir fer-ho del tema de les emocions.
Després, ens
vàrem posar en rotllana i, entre tots, vàrem pensar l’argument de l’obra,
encara que al cap dels dies hem anat canviant-lo. En un primer moment, tractava
d’un nen que els seus pares es separaven i ell havia d’anar pel món de les
emocions per tal que tornessin a estar be. Al cap d’uns dies vàrem pensar que no
havia de ser ell qui arreglés el conflicte entre ells i vàrem decidir
canviar-la. La següent va ser que el nen perdia el seu objecte preferit i
l’havia de buscar anant pel món de les emocions però un dia Jose va venir i ens
va dir la història final: el nen tenia un objecte preferit, la seva caixeta de
música però un dia al canviar-se de casa, la caixeta va deixar de sonar.
A tots ens va
agradar molt la història que havia proposat Jose i començarem a pensar en els
personatges que compondrien l’obra. Com érem nou components i hi ha set notes
musicals, vàrem pensar que, relacionant-lo amb la música, cada component podria
ser una nota musical.
D’altra banda,
vàrem pensar que perquè la caixeta tornés a sonar, Otto havia d’agafar un
element de cada món i posar-ho a dins.
Pel que fa a
l’argument de l’obra, vàrem pensar que com Otto estava trist perquè havia perdut
la caixa de la seva música, entraria en el món de la tristesa. A aquest món,
vàrem pensar que el més significatiu eren les llàgrimes i els plors i, per
tant, les notes havien de plorar molt fort i l’element que donarien a Otto
seria un potet amb llàgrimes. Un dels elements per reforçar aquest món és que
el nen s’ha de posar les botes d’aigua i dur un paraigües. Aquesta escena va
ser la més difícil de fer encara que en un primer moment la història era que el
nen anava per un riu demanant ajuda als components que es trobava i finalment
ells li deien que perquè la caixeta tornés a sonar, havia d’agafar aigua del
riu. Al final, vàrem decidir que les gotes li donés una de les notes, l’última.
Per passar al
món de la por, en un primer moment, era que el nen estava tan cansat d’anar per
el riu que s’anava a dormir i quan obria els ulls ho trobava tot negre i tenia
por però, després, vàrem pensar que al nen li entrava por quan la llum
s’apagava un cop li donaven les llàgrimes i ho trobava tot negre. A aquest món vàrem
pensar que l’element seria una llum ja que gràcies a la llum, Otto aconsegueix
passar al següent món. La transició d’un món a un altre sorgeix quan Otto descobreix
que els que li feien por eren els seus amics les notes i s’enfada. L’argument
d’aquest món va estar clar des del principi ja que sempre havíem dit que
quedaria bé un joc de llums, fins que Otto agafa l’última i els descobreix a
tots.
Després, ve el
món de la ràbia on les notes també estan enfadades, com el nen Otto. En un
primer moment, passava al món de l’alegria quan tots de tant enfadats que estan
els entra la rialla i comencen a riure i tirar-se pel terra i Otto també riu,
finalment, però, al final, Otto entra a l’alegria per aconseguir l’últim
element. No vàrem saber quin element representaria el món de la ràbia fins que
vàrem pensar que les notes anirien amb màscares i aquestes podrien representar
aquest element.
Elecció
dels papers de l’obra
Després de saber
cada història de cada món, vàrem escriure cada nota a un full i entre tots havíem
de decidir la característica de cada nota, les dos que teníem més decidides era
el Do i el Si ja que la seva entonació (Do greu i Si agut) ens ajudava a
decidir-ho: el Do seria malcarat i el Si, tímida. Les altres ens varen costar
més però finalment les vàrem tenir totes.
Ara era l’hora
de decidir qui era el petit Otto (protagonista de l’obra), el vell Otto
(narrador) i cada nota musical. El nom de Otto el va decidir en Nacho ja que li
agrada molt la pel·lícula dels “Los amantes del círculo polar” i perquè és un
nom cap i cua. Vàrem decidir que hi hagués el vell Otto perquè seria ell qui
contaria la seva pròpia historia (el viatge del nen Otto per les emocions) i
ajudaria a entendre la nostra obra. Per altra banda, un cop vàrem tenir les
característiques de cada nota, cada membre del grup elegia la nota més li
agradava i, sobretot, en quin es trobava millor. El paper del petit Otto, va
ser Jose que va decidir que fos Paula perquè el perfil era el que més es
pareixia al perfil que volia que tingués. I, finalment, el vell Otto va ser
Jose ja que era ell el que es sentia més còmode i crèiem, entre tots, que ho
podria fer molt bé.
Música
L’elecció de la
música va ser el tema més difícil de l’obra ja que cada component tenia idees
diferents sobre quin tipus de música volia, per exemple, alguns volien de
Disney, altres cançons de pop, altres de bandes sonores, etc. Finalment,
Priscila va portar una sèrie de cançons per a cada món del Cirque du Solei i
Babylon Circus i, entre tots vàrem elegir una de Disney.
La lletra de les
cançons la vàrem fer entre tots de manera que cadascú donava la seva idea i
intentàvem que rimés amb la resta de la cançó. Vàrem tenir problemes a l’hora
de buscar la cançó sense lletra i, fins i tot, quan ja la teníem feta, la vàrem
haver de canviar.
Vestuari
El vestuari del
nen i del vell Otto el vàrem decidir al principi de l’obra, els quals anirien
vestits amb uns calçons, una camiseta i una gorra o boina. Després, vàrem
pensar que era millor portar un mono vaquer, uns mitjons de ratlles, la
camiseta del mateix color que els mitjons i la gorra però com no hem trobat
mono vaquer ni camiseta del mateix color que els mitjons, portem uns calçons
curts i una camisa de ratlles i la gorra.
D’altra banda,
les notes musicals, Priscila va donar la idea d’anar com l’estil de Tim Barton
i a tots ens va semblar molt bé. En un primer moment, no vàrem tenir molt clar
com fer-ho però ella mateixa va pensar en que les dones portessin un corsé i
els homes, tirants. A més, vàrem decidir
portar barrets i, un dia, Edu va dur el seu per a que tots vesin com fer-ho.
Material
El material que
vàrem pensar que ens resultaria adequat per fer el vestuari de les notes, és la
goma Eva i el paper “Pinocho” i de base roba negre per l’escena de la por.
També, per donar-li un toc de màgia, vàrem pensar que podria quedar bé que
portessin tutús, tant els homes com les dones.
Un altre
material que ens pot servir per diferents coses són les caixes de cartró ja que
es poden posar en diferents formes i pintar-les de diferents colors. Hem pensat
que les pintaríem de diferents colors i amb formes relacionades amb la música i
de forma abstracta.
Temporització
de cada fase
|
Primer
dia
|
Història
|
|
Segon
dia
|
Història
|
|
Tercer
dia
|
Elaboració dels mons
|
|
Quart
dia
|
Elaboració dels personatges
|
|
Quint
dia
|
Elecció de la música
|
|
Sext
dia
|
Posar lletra a la música
|
|
Sèptim
dia
|
Vestuari
|
|
Vuitè
dia
|
Vestuari
|
